Follar

Jo: Hem quedat per correus a les 21,30, piquem algo, després copichelas por ahi... Recomanes algo?
Enric: Follar


(Conversa pel chat del facebook)

Per Morir-se de Pena...

Creí morirme de pena cuando no querías verme,
creí morirme de pena... 
Y ahora bendigo mi suerte de no tenerte a mi vera,
de no tenerte a mi vera...


LOS PLANETAS - ATRAVESANDO LOS MONTES

IMBÈCILS...

Todos los colectivos están formados por imbéciles en un porcentaje más o menos elevado. Cuanto más dogmáticos son los principios del colectivo (es decir, cuanto menos crítica sea capaz de asumir el colectivo) mayor será el porcentaje de imbéciles adoctrinados (ya que aquellas personas con capacidad crítica y valor para exponerla acaban siendo expulsadas). De ahí que los partidos políticos y las religiones congreguen a una inmensa mayoría de imbéciles y a una minoría de personas inteligentes. 


Josá A. Pérez (www.mimesacojea.com/search/label/EUSKADI)

QUIERO ESTAR MEJOR...

No volveré a correr el camino
Que con el tiempo lleve contigo
Y en ese bar en que quede dormido
No quiero recordarte ni encontrarte nunca mas oh no
Ahora quiero estar mejor
Recordarás el tiempo que a pasado
Y beberás al ver que has ganado
Y en tus novelas y personajes
No quiero que mi nombre aparezca nunca mas oh no
Ahora quiero estar mejor
Cuando te tengo que mirar
Lo hago con ojos de cristal
Cuando te tengo que tocar 
lo hago con manos de metal
cuando oscurezca en tu portal
y la mirada vuelva atrás
algunos ruidos te asustarán
y no habrá nadie a quien culpar
por un momento me sentí perdido
dando vueltas sin sentido
en un reloj sonaron ya las doce
y temo recordarte encontrarte una vez mas oh no
ahora quiero estar mejor.

NACHA POP-QUIERO ESTAR MEJOR

Anys i Anys

Avui he entrat dos cops al pis i m'he trobat amb dues sorpreses, respectivament.

La primera ha estat al migdia, després de tornar de fer el vermut amb la Maria. La porta era oberta i tot regirat. L'ordinador no hiera, La pantalla tampoc. Ni la càmera de fotos... Curiosament el suposat lladre m'havia deixat una mpolla de vi Sud Africà com a agraïment. Evidentment un lladre no s'endú una càmera i deixa la bossa, no llença els pantalons pel terra i posa la làmpara a sobre dle sofà. Tampoc acostuma a deixar detalls d'agraïment. Els artífex, els colegues, eren al terrat de casa. M'havien fet una festa sorpresa.

La segona: recordeu el rellotge de tauleta de nit que em vaig quedar de la iaia? El tinc a sobre de l'equip de música i no funciona, però a vegades es desperta. Acabo de tornar de llenaçar les escombraries i, en entrar-hi, el rellotge no només funcionava sinó que l'alarma, d'aquelles de campana sorollosa, estava sonant.

No se quantes felicitacions i mostres d'afecte duc pels meus 30 anys, però aquestes dues d'avui han estat, si més no, intenses.



Gràcies a tots, els d'aqui i els d'allí.

Aquesta nit...

Ai, aquesta nit. Ai, aquesta nit...

Ho tinc molt malament...

Potser surti a caminar, per no no sentir-me com si em quedés a casa

Podria agafar el cotxe cap al turó, i observar les llums de la ciutat

Si, aquesta nit. Ai, aquesta nit...

Ho tinc molt malament...

Potser l'hauria de trucar, però llavors ho sabrà...

Només vull conduir cap a la nit, i veure cap a on duu aquesta carretera

Ai, aquesta nit. Sí, aquesta nit...

Em sento dèbil

Ai, el desasossec que hi ha en mi no em fa cap bé

Se que relament hauria de quedar-me a casa aquesta nit, pero no crec que pugui

Aquesta nit no, aquesta nit no...

Ho tinc molt malament

Aquesta nit no... Aquesta nit no em trobaràs

Ho tinc molt malament

TONIGHT - RICHARD HAWLEY

Tristor en tempura

Per què he d'estar sempre feliç, sempre alegre?  Si mostro signes de tristor, per què sempre diuen "vinga, aima't"! Deixeu que em recreï en la tristor, mirant fotos velles, bevent vi, escoltant cançons de fa temps o altres de noves que parlen de coses tristes, de coses que sento... Deixeu que em revolqui en la tristor, que m'arrebossi en la merda com un porc, com quan se m'enganxen els llençols, un matí de diumenge a ca'ls pares, i no puc llevar-me del llit.
Per favor, només una estoneta més...

PEKIN NO ÉS SHANGHAI

10-8-2010

Estic al hall de l'alberg esperant que la ines baixi. 8 del matí i ja m'he fotut un cafè (exs, era soluble) uns dumplings (empanadillas, no de mostoles, sino de Pekín que couen en vaporeres superposades, al carrer, davant de la porta del local), una espècie de porra enorme que hem decidit batejar amb el nom de porra "nacho vidal", refregida amb oli utilitzat des que en Mao encara era viu, cosa important per a donar el gustet característic. I un bol de sopa amb una espècie de dumplings, tb.
Ja duem com a 3 dies a Pekin i ja han passat suficients coses com per explicar. D'entrada el jet lag ha fet que jo anés fins avui mort per la ciutat i demanant llit a totes hores a estar ara despert a les 7 del mati i la ines dormint que no pot més.

El divendres vam anar a la ciudad prohibida, que vist lo vist el nom em sembla una broma de mal gust PQ DEIXEN ENTRAR A TOTHOM. SABÍEM QUE A LA XINA HI HA 1300 MILIONS D'HABITANTS I QUE ELS AGRADA FER TURISME INTERN A L'ESTIU. PERO NINGÚ ENS VA DIR QUE ESTARIEN TOTS AHIR A LA PUTA CIUDAD PROHIBIDA A LA MATEIXA HORA QUE NOSALTRES. MILERS DE XINOS (I NO XINOS) FENT EL GUIRI PER ALLÍ. FENT-SE FOTOS TONTErieS (AL COSTAT DUN EDIFICI, D'UN BONSAI, D'UNA PAPERERA...).

ESCRIC EN MAJÚSCULES PQ SE M'HA ACTIVAT EL XINO A L'ORDINADOR I ES L'ÚNICA FORMA DE CONTINUAR

UN ALTRE TEMA PER A MEAR I NO ECHAR GOTA ES EL SISTEMA DE TRANSPORT DE PEKÍN. CONCRETAMENT EL TAXI. QUAN AGAFES UN TAXI A BCN, PER EX., COMPTES AMB QUE EL O LA TAXISTA PUGUI NO CONÈIXER EL CARRER, PUGUI NO ENTENDRE EL CATALÀ O INCLÚS EL CASTELLÀ... UN VA TREURE UNA LUPA PER MIRAR EL MAPA, UN ALTRE (AHIR NIT) SEMBLAVA QUE S'HAVIA PRES UN TRIPI I ES MIRAVA EL MAPA COM ALUCINAT, O CON SI ACABÉS D'ATERRAR A A PEKÍN. UN, EN VEURE QUE NO LI MOLAVA EL TRAJECTE QUE VOLÍEM, ENS VA FOTRE FORA SOTA PRETEXT DE QUE HAVIA DE MENJAR... UN ALTRE ENS VA FOTRE FORA I PUNTO (CABRONS).

TB HEM ANAT A LA GRAN MURALLA, PRIMERA EXPERIÈNCIA RELATIVAMENT SOLITARIA DEL VIATGE. AQUESTA GENT ES VA CURRAR UN MURAKO DE CENTS DE KILOMÈTRES PER EVITAR QUE PASSESSIN ELS MALEANTES I NO VA SERVIR DE GAIRE. QUINA PUTADA. ARA ELS SERVEIX PER GUANYAR-SE UNES PERRES AMB ELS GUIRIS. IMAGINEU-NOS A NOSATRES DOS I UN ARO A L'HORITZÓ, ARA HI ESTEM PASSANT. DES QUE VAM SORTIR DE PEKÍN FINS QUE VAM TORNAR VA SER UN CONSTANT PRENDRE'NS EL PEL.  AIXÒ SI, LA MURALLA MOLT MACA.

EL DIA ABANS VAM ANAR AL PALACIO DE VERANO. IRONICAMENT HI ANAVEN ELS EMPERADORS PER FUGIR DE LA CALOR DE LA CUIDAD PROHIBIDA (I MIRA QUE ELS CABRONS NO HAVIEN DE PATIR EL COLAPSE DE MILERS DE XINESOS A DINS). EL MÉS IRÒNIC ÉS QUE ALLÍ HI FOTIA UNA CHICHA DE CAL DEU I VAM SORTIR PER POTES. UNA ALTRA IRONIA: ENS VAM TORNAR A TROBAR A TOOOTS ELS XINESOS DE LA CIUDAD PROHIBIDA.

AVUI VENIM DE COMPRES,O SEA. AQUESTA GENT ESTÀ MÉS AL DIA DEL QUE PENSAVEM I TENEN COSES XULES, ALGUNES BARATES I ALTRES NO TANT. ENS HEM QUEDAT AMB LES GANES D'ENDURNOS BOTIGUES SENCERES PERO SIEMPRE NOS QUEDARÁ SHANGHAI. 

TEMA JALO, JA EN PARLAREM. PERO:

BIRRA DE 600 ML A 5 Y (UNS 0,70e)

CISTELLA DE DUMPLINGS 10 Y (1,20e)

BOL DE NOODLES 10 Y

TOT MOLT BO. NO HACE FALTA DECIR NADA MAS.

PER CERT, A QUI TOT AIXÒ LI SEMBLI UNA COLLONADA, EL TREC DE LA LLISTA I JA ESTA, OK?

SALUT!

ENS DIEM MANEL I INÉS

5-8-2010

Ens diem Manel i Ines aqui i a la Republica Popular de la Xina.

Son les 4,30  de la matinada i ara anem al canvi de guardia (o de torn, o a la jura de bandera d'algun xino) a la Plaça de Tiananmen. Ha sigut arribar i besar el Buda: birraca de 600 ml per 60 cnts d'€. Que no decaiga!

Seguirem informant 

Wild Thing

No se enamore nunca de ninguna criatura salvaje, Mrs. Bell. Ésa fue la equivocación de Doc. Siempre se llevaba a casa seres salvajes. Halcones con el ala rota. Otra vez trajo un lince rojo con una pata fracturada. Pero no hay que entregarles el corazón a los seres salvajes: cuanto más se lo entregas, más fuertes se hacen. Hasta que se sienten suficientemente fuertes para huir al bosque. O subirse volando a un árbol. Y luego a otro árbol más alto. Y luego al cielo. Así terminará usted, Mrs. Bell, si se entrega a alguna criatura salvaje. Terminará con la mirada fija en el cielo.  

Breakfast at Tiffany's (Truman Capote) 

Hizo felices a todos los que le conocimos y su recuerdo es tocino graso.  

Con la cocina no se juega (David de Jorge)

Camino II

Hola família (en termes amplis),

avuí he arribat a Agés, petit poble de provincia de Burgos. Em paro davant d'un edifici amb la porta tancada que sembla ser l'alberg municipal pels cartells que te enganxats. A certa distància veig un habitant del poble no-fent-res. Li pregunto:

-Es este el albergue?

I em pregunta:

-Está abierta la puerta?

I li dic:

-No

I em respon:

-Entonces, no.

Efectivament amics, em trobo a escassos 2 km de la vil.la d'Atapuerca i la seva personalitat es deixa veure en els vilatans d'Agés, que bé podríem considerar ja atapuercos. Encara espero que Ortega i Pacheco apareguin per la cantonada.

Per arribar fins aquí he passat per pobles de nom poètic com Puente La Reina (no Puente-de-la-Reina, sinó Puente la reina), Logroño (no és tan xunga com algú de vatros em va dir però s'ha de reconèixer que el millor és el carrer Laurel i els seus bars de tapes. Per desgràcia, obren només migdies i vespres), Santo Domingo de la Calzada, Nájera o el curiós poble de Grañén. Curiós, de fet, per l'alberg parroquial de filosdsofia hippie (dormitoris amb colchonetes a terra, sopar comunitari, donatiu per a dormir, sopar i esmorzar, horaris flexibles i estona de reflexió al cor de l'esglesia –a la qual tenen accés directe, pero sense poder arribar a l'església, ja que el cura ha posat alarma amb contacte directe amb la guardia civil– després de sopar, a les 9). 

Aquest teclat és una merda, així que vaig acabant:

A mesura que avancem el paisatge es fa més àrid i inhòspit i es fa impossible caminar més enllà de les 2 de la tarda. El paisatge influeix en el caràcter i -parafrassejant Pla- la cuina és el paisatge posat al plat: poc a poc el les persones que em trobo tenen un cor més senzill (la dita més coneguda de Logroño és "tiene los cojones más grandes que el caballo de Espartero". No fa falta dir més), un accent mes complicat i la gastronomia s'allunya de lo tecnoemocional. Parlo en conya, clar... Però, certament, queden lluny els pintxos, els vins de la Rioja, els chuletones, el bacallà... Influeix el fet que els meus amics vascos –guies espirituals a les vascongades– han marxat.

Per als que no vau rebre el primer mail, el trobareu més abaix. Si a algú no li agrada rebre coses, m'ho diu i l'elimino.

manel

Camino de Santiago 2009

He pensat que, passat un any, potser era interessant publicar (sona pedant... interessant per a qui?) els mails que vaig anar enviant durant el meu guateque caminil. Començo de forma cronològia (és clar):

28-7-2009

Hola Gent, escric des del camino. Estella (Navarra), concretament . He fet uns 90 km, ja. 

Ho dic pq hi ha alguns de vosaltres que encara no heu mostrat el més mínim interès (cabrons) per la meva salut. S'ha de dir que altres sí, i altres potser no sabien que m'he tornat boig per passar-me 6 hores sota un sol inclement i llevar-me a les sis del matí every day. En aquells moments ploro i penso en l'aire condicionat que he deixat acabat d'arreglar al pis... Pq així és la vida del caminante, senyors. Ahí es nada, con un par! Ni ampolles ni pajares ni cremades a la pell. Això és per nenes, guiris i gent sense personalitat.

 

Aquí està ple de catalans, us sorpren? Se'n podria fer una graellada i ningú ens trobaria a faltar. O sabó, o botons... I guiris que van fets un cromo el segon dia: vestits per anar a l'Everest,  coixos, cremats, amb el bastó arrepenjant-se com si fossin indigents... Un panorama.

 

El tema jalo, doncs guai, suposo: Chuletones (alguns de vosaltres ja els heu tastat amb mi), vins de Navarra, sidra, pimientos del piquillo, ajoarriero, cuajada, pochas estofades amb guindilla, verdures de la huerta navarra. A vore si avuí podem fer uns cardos amb almendras. De diari no n'hi ha pero sí una referència exhaustiva de locals recomanables. I només duc 4 dies! 

 

Els propers dies prometen ser durs. SOBREVIVIREEEEE

 

no n'hi per tant...

 

manel   

Pederàstia i cuina

"El cuiner-pederasta de La Riera uneix dues gran obsessions nacionals: per una banda la pederàsita, per l'altra, la cuina."
Sergi Pàmies, a El Món a RAC1

Reflexions sobre el passat

Mi grado de frustración es siempre ambiguo,

Y las cosas que más me gustan siempre me hacen llorar.

Mi infancia ha sido tan larga que nunca acaba de terminar,

Y sigo sin encontrar algo que me divierta de verdad.

JUGAR CON LOS COCHES - LOS PIRATAS

Vaig cap al centre

Vaig cap al centre de la ciutat on hi ha música
Vaig on les veus omplen l'aire
Potser hi ha algú que m'espera
Amb un somriure i una flor al cabell

COLES CORNER - RICHARD HAWLEY

Esposes i amants

Ei, noieta
Pentina't el cabell, arregla't el maquillatge
Aviat ell obrirà la porta
No pensis per què hi ha un anell en el teu dit
No necesstites intentar-ho de nou

Ei, noieta
Millor posa't alguna cosa bonica,
alguna cosa que et posaries per anar per la ciutat.
I abaixa els llums,serveix el vi, posa en marxa la música.
És hora d'estar preparada per a l'amor.

WIVES & LOVERS - JACK JONES

Ella no utilitza gelatina

La festa del Pol, Sant Joan, les festes de St Cugat (concurs de pelles inclòs)...

Fa uns quants dies que m'ho estic passant molt bé, m'estic divertint a tope i a vegades em sembla que no m'ho mereixo. I penso que algú m'està donant peixet i potser després s'ho vindrà a cobrar.

Ahir, anant cap a sant Cugat, tornava amb el shuffle i vaig descobrir una cançó del Flamings que em sembla una bona banda sonora per a aquesta dies.

conec una noia que pensa en fantasmes
et farà un esmorzar
et farà torrades
però no utilitza mantega
no utilitza formatge
no utilitza gelatina ni res d'això
ella utilitza vaselina

conec una noia que em recorda a la Cher
sempre està canviant el color de cabell
no utilitza res que compris en una botiga
a ella li agrada que el seu cabell sigui de color taronja de veritat
ella utilitza mandarines


SHE DON'T USE JELLY-THE FLAMING LIPS

Sálvese quien pueda

Puede ser que haga de la rabia mi flor 
y con ella mi bandera.
¡Sálvese quien pueda! 


SÁLVESE QUIEN PUEDA-VETUSTA MORLA

UN NOU DIA BRILLARÀ...

Quiero ser el rojo del amanecer
el sol de nuevo brillará
se llevará la soledad

UN NUEVO DÍA BRILLARÁ - LUZ CASAL

Vaig Cometre Molts Errors...

Vaig conduir fins a Nova York
en una furgoneta, amb el meu amic
vam dormir en places de parking
no m'importa, no m'importa
estava enamorat del lloc
en la meva ment, en la meva ment
vaig cometre molts errors
en la meva ment, en la meva ment



SUFJAN STEVENS-CHICAGO

Absolutament perfecte

Te subías a un taburete. Él se sentaba a tus pies con la boca llena de alfileres. Miraba a la jefa de taller y empezaba a trabajar. Todo sucedía en un silencio sepulcral. Y con tres cortes y sin pronunciar una palabra te ponía encima algo absolutamente perfecto (...)

Eugenia de la Torriente a l'article La geometría estética de Balenciaga de El País

Bona nit

Ja refresca
passen amb les cisternes i ruixen el carrer
era hora d'amagar-se
bona nit

Versions primaverals...

Arriba la primavera i sembla com si res pogués anar malament. 
Aquí arriba el sol, –diu la cançó– i, com un conill davant dels fars d'un cotxe que s'apropa, ens quedem embadalits veure-les venir. La patacada potser serà grossa, però no reacciono.
Hi ha versions que milloren els originals i originals que pensavem que eren versions. Sigui com sigui, aquests dies són les meves cançons preferides:

IT MUST BE LOVE - LABI SIFFRE

HERE COMES THE SUN - NINA SIMONE

Enamórese...

-Buenas Carlos. Ya he visto las 5 temporadas de The Wire, he ledído El poder del Perro y La vida fácil de Price. ¿Qué me queda? ¿con qué llenaré mi tiempo? Un saludo. Gracias.

-Enamórese y que sea mutuo.


Resposta de Carlos Voyero a un internauta durant una entrevista a la web de El País

Marigel III

No hi pensis dos cops, no passa res...

Tu ets la raó per laqual estic viatjant
Però no hi pensis dos cops, no passa res.


DON'T THINK TWICE, IT'S ALRIGHT - BOB DYLAN

Montañas de basura...

Qué va pasar si me entreno y no funciona?
Qué va a pasar si me tiro al barro ahora y sale mal?


Qué va a pasar si no puedo soportarlo?
Qué va a pasar si decido dar el paso y sale mal?


Agantaré? Podré escapar? Podré volver?
Mi vida va a ser mejor de lo que fué?
Qué va a pasar si no lo es?


Diós me tendrá que proteger
Qué va a pasarme esta vez?


MONTAÑAS DE BASURA - LOS PLANETAS

I la vida se'ns escorre...

i la vida se'ns escorre
com els pantalons mentre intentem treure'ns-els quan anem una mica beguts
com les nostres ulleres, enmig d'un partit inutil, pel nas greixós fins ben bé a la punta
com totes aquelles coses que, veient-les clares, no acabem de fer.

Sóc Irlandès...

Soc irlandès. Puc conformar-me amb una cosa que va malament tota la vida.

Colin Sullivan, a The Departed (M. Scorsese)

EN SOMNIS...

En somnis, camino amb tu

En somnis, parlo amb tu

En somnis, ets meva

ROY ORBISON - IN DREAMS 

L'adjectiu exacte

...y por eso fumo, para buscar adjetivos. Yo pongo una puerta. Ahora hay que buscar el color de esta puerta; la forma de esta puerta; buscar el adjetivo exacto. Y si lo encuentro, lo pongo. Raras veces se encuentra el adjetivo. Si uno encuentra el adjetivo, un se puede ira casa a comer una sopa o una tortilla y no envidiar nada a nadie.

Josep Pla

Corona de Estrellas

Nou disc de Los Planetas i primavera, tot de cop... No se si ho podré suportar:

Tiene que haber alguna manera
de que yo hable contigo
quiera o no quiera.

CORONA DE ESTRELLAS - LOS PLANETAS

Abril

Aquests dies recordo la meva estada a la Feria de Abril a Sevilla amb la Julia, a qui trobo a faltar.

Paliatius

Després d'uns dies de sol, que ens feien tenir esperança, patim dies d'ombra i fred.
Somnis que semblaven quasi a tocar dels dits s'esvaeixen i llocs o festes on desitjaria estar semblen encara massa llunyans per a jo ser-hi.
A canvi compto amb plans agradables per aquest dies amb persones que m'estimo i el petit consol de novetats a través d'Spotify que espero que em serveixin de paliatiu temporal davant d'aquests dies estranys: MGMT, BEIRUT, LOS PLANETAS...

Pero la culpa será mía

Ahora podrías decir lo que piensas de mi 
Quizás mañana, quizás más tarde...

Repite lo que habías dicho antes
habías dicho algo interesante.


Y si resulta que has mentido
me lo tendría merecido

por confiarte algo mío.


Ahora podrías decir lo que piensas de mi

Quizás mañana será tarde.


Y si resulta que es mentira

te odiaré toda la vida
Pero la culpa será mía


ONDAS DEL ESPACIO EXTERIOR - LOS PLANETAS

Preparant la sessió

Les teves angonals...

Si et fas les aixelles, les teves angonals totalment gratis!

Anunci de ràdio de Clínica Londres.

Jo amb corbata

Día de Perros

Poc a poc admeto quedar-me tirat al sofà tot el dia mirant l'infinit o pensant en coses poc serioses.
L'excés de feina m'obliga a parar quiet i no voler fer gran cosa quan en tinc oportunitat.

Què puc dir del cap de setmana? Doncs que no es pot pretendre ésser superman i assumir 4 compromisos en un sol dia, que ens fem grans i que en breu en tindré 30 com l'Edu, que és bonic que et diguin que fas bé una cosa i fins i tot veure com la gent gaudeix menjants-se un tataki, que dedicar-se a la restauració és dur però segueixo pensant que és el que em ve de gust fer i que és un raig de llum i esperança trobar persones que, com jo, veuen important tenir ganivets decents a casa.

Pregàries...

A pierna suelta dormía 
Y se dejaba la puerta abierta

Hasta que un día 
Le robaron la rosa que más quería

Yo le estoy pidiendo a Dios, yo le estoy pidiendo a Dios
Que me alivie esta fatiga, que elimine este dolor

YO LE ESTOY PIDIENDO A DIOS - LOS PLANETAS

Tot el que sempre he volgut...

Tot el que sempre he volgut
Tot el que sempre he necessitat 
Està aquí, entre els meus braços


DEPECHE MODE - ENJOY THE SILENCE

Aquest món...

Este mundo no es incomprensible e inabarcable por un exceso de misterios, sino por un exceso de explicaciones.

Andrés Ibáñez; Perdidos, la isla que piensa (Revista ABCD, 07 de febrer de 2010 - número: 935)

Quan M'he Despertat...

Quan m'he despertat m'he sentit bé per un moment. Després he recordat.

Campbell a Mad Men

Tota aquella energia...

Nos cuesta creer 
Que aún se puede volar

Yo estaré donde esté
Y tu sabes dónde encontrarme

Qué raro pensar
Que lo que siento por ti

Se desvanece
Y no volverá jamás

Yo quiero saber 
Donde va a parar
Toda esa energía...

TODA ESA ENERGÍA - JOE CREPÚSCULO

Cap de Setmana...

Fin de semana sin novedades; duermo mucho. Me asombra tener sólo treinta años; me siento mucho más viejo.

Michel Houellebecq,  Ampliación del campo de batalla

Els Nois No Ploren...

El Spotify és una gran cosa. És gratis i et permet escoltar allò que t'agrada. Puntualment, cercant, cercant, et fa topar amb coses com aquestes: una versió del Boys Don't Cry

Perquè els nois no ploren mai, mai, mai.

Mai m'entero de res...

Tiraste una piedra en el agua 
Y vi como las olas se acercaban.

Pero nunca escucho, nunca atiendo 
Y nunca me entero de nada.

NUNCA ME ENTERO DE NADA - LOS PLANETAS

Agent Dunham (o el desig d'ésser superman)

L'agent Olivia Dunham no és una agent de l'FBI normal. Diguem-ne que te poders, habilitats especials que la fan sensible davant de fets en què la resta dels mortals i companys de feina no poden fer res. l'Agent Dunham és humil i accepta aquesta habilitat de forma senzilla i pràctica: és el destí i ha de posar aquestes virtuts al servei del Bé.

A tots ens agradaria poder ser com l'agent Dunham, tenir una habilitat especial per alguna cosa que meravellés a tothom i, més difícil encara, poder utilitzar-la amb humilitat i seny.
Les seves habilitats són del tipus escoltar els morts i captar allò qué ve de realitats paral.leles, etc.
A mi m'agradaria poder saber què pensa la gent, saber llegir entre línies quan hom diu alguna cosa i saber interpretar la gestualitat de les persones... Tenir allò que en diuen intel.ligència emocional. No per treure'n un profit interessat, sinó per estar a l'alçada de les circumstàncies, no ferir susceptibilitats, evitar que la gent s'allunyi de mi pensant aquest no s'entera de res... Si això no fos possible, m'agradaria tenir l'habilitat de saber demanar perdó i poder arreglar les coses entre nosaltres. 
Mentres, acceptem la nostra mediocritat i envegem i admirem aquelles petites virtuts dels altres encara que, en el fons, ells també envegen i admiren coses d'altres persones i han de conviue amb les seves pròpies misèries.

Si Tuviera los dientes...

Una penjada a un altre, caminant, amb una cervesa a la ma:
Si tuviera los dientes podría trabajar en la zapatería.

Carrer Carders, barri de la Ribera, Barcelona.

Es Como el Manel....

...Es como el Manel, que cuando está cansa, pero cuando no está se le echa en falta...

Ester, alumna meva del Centre Sant Jaume

CUINERS I LLADRES

Recordo la primera vegada que vaig veure aquesta película. No sabia a què anava, ni qui era en Greenaway, ni res de res... Em va semblar d'una brutalitat total i alhora una aproximació al fet de menjar, del sexe, d'allò escatològic i de la violència d'una sensibilitat única.

Aquest post bé podria anar al meu blog de gastronomia COMMEATNICATION, però em sembla prou adequada en quant a influència vital com per a què surti aquí. S'hi tracten tots els temes que he dit des d'una perspectiva que realment comparteixo. Tot es barreja, tot es relaciona: el sexe i allò escatològic, allò escatològic i el menjar, el menjar i el sexe, el sexe i la violència, el bé i el mal...  La línia que els separa és tan fina...

I la BANDA SONORA és fantàstica.

Foto: Marigel

Foto: Manel

Marigel

Foto: Manel

Esperança

Estic perdut en la confusió
I no sembla que això importi.

Realment no t'ho pots creure
I esperes que la cosa millori.

Vols creure en la religió
I saps que és una alegoria.

Pero la gent que és creient
Ha escrit la seva pròpia història.


HOPE - R.E.M.

Teoria

(...) Tiene una teoría, eso es bueno. A fin de cuentas, siempre es bueno tener una teoría.

Michel Houellebecq,  Ampliación del campo de batalla

Americana, Camisa, Corbata....

Foto: Marigel

Marigel II

Foto: Manel

Marigel amb corbata i camisa d'home

Foto: Manel
16-01-2010

Jo amb corbata

Foto: Marigel
16-01-2010


Amb la Marigel vam començar una cosa que m'agradaria anar fent.
Fotos de persones (amics, coneguts, saludats...) al terrat del carrer de l'oli. No per res, simplement perquè s'hi pot trobar una llum adequada. La idea és que aparènguin tal qual però també amb vestuari que no els toca o no els és propi. qui vulgui, ja sap.

Blue Skies

This is a song for anyone with a broken heart
This is a song for anyone who can't get out of bed 
I'll do anything to be happy
Oh, 'cause blue skies are coming
But I know that it's hard

This is the last song that I write while still in love with you
This is the last song that I write while you're even on my mind
'Cause it's time to leave those feelings behind


Oh, 'cos blue skies are coming
But I know that it's hard

I don't think that it's the end
But I know we can't keep going
I don't think that it's the end
But I know we can't keep going



But blue skies are coming
Oh yeah, blue skies are coming
Oh well, blue skies are coming
But I know that it's hard

NOAH AND THE WHALE-BLUE SKIES

Weekend Wars

I was to lazy to bathe
Or paint or write or try to make a change.
Now I can shoot a gun to kill my lunch
And I don't have to love or think too much
 

Però jo no ballo...

Sheldon- Estic subscrit a Many Worlds on es postula l'existència d'un nombre infinit de Sheldons en un nombre infinit d'universos, i t'asseguro que en cap d'ells estic ballant.

Penny- Ets divertit en algun d'ells?

Sheldon- Les matemàtiques suggereixen que en uns quants sóc un pallasso de caramel... Pero jo no hi ballo.

The Big Bang Theory