Camino II

Hola família (en termes amplis),

avuí he arribat a Agés, petit poble de provincia de Burgos. Em paro davant d'un edifici amb la porta tancada que sembla ser l'alberg municipal pels cartells que te enganxats. A certa distància veig un habitant del poble no-fent-res. Li pregunto:

-Es este el albergue?

I em pregunta:

-Está abierta la puerta?

I li dic:

-No

I em respon:

-Entonces, no.

Efectivament amics, em trobo a escassos 2 km de la vil.la d'Atapuerca i la seva personalitat es deixa veure en els vilatans d'Agés, que bé podríem considerar ja atapuercos. Encara espero que Ortega i Pacheco apareguin per la cantonada.

Per arribar fins aquí he passat per pobles de nom poètic com Puente La Reina (no Puente-de-la-Reina, sinó Puente la reina), Logroño (no és tan xunga com algú de vatros em va dir però s'ha de reconèixer que el millor és el carrer Laurel i els seus bars de tapes. Per desgràcia, obren només migdies i vespres), Santo Domingo de la Calzada, Nájera o el curiós poble de Grañén. Curiós, de fet, per l'alberg parroquial de filosdsofia hippie (dormitoris amb colchonetes a terra, sopar comunitari, donatiu per a dormir, sopar i esmorzar, horaris flexibles i estona de reflexió al cor de l'esglesia –a la qual tenen accés directe, pero sense poder arribar a l'església, ja que el cura ha posat alarma amb contacte directe amb la guardia civil– després de sopar, a les 9). 

Aquest teclat és una merda, així que vaig acabant:

A mesura que avancem el paisatge es fa més àrid i inhòspit i es fa impossible caminar més enllà de les 2 de la tarda. El paisatge influeix en el caràcter i -parafrassejant Pla- la cuina és el paisatge posat al plat: poc a poc el les persones que em trobo tenen un cor més senzill (la dita més coneguda de Logroño és "tiene los cojones más grandes que el caballo de Espartero". No fa falta dir més), un accent mes complicat i la gastronomia s'allunya de lo tecnoemocional. Parlo en conya, clar... Però, certament, queden lluny els pintxos, els vins de la Rioja, els chuletones, el bacallà... Influeix el fet que els meus amics vascos –guies espirituals a les vascongades– han marxat.

Per als que no vau rebre el primer mail, el trobareu més abaix. Si a algú no li agrada rebre coses, m'ho diu i l'elimino.

manel