miércoles, 8 de septiembre de 2010

Aquesta nit...

Ai, aquesta nit. Ai, aquesta nit...
Ho tinc molt malament...

Potser surti a caminar, per no no sentir-me com si em quedés a casa
Podria agafar el cotxe cap al turó, i observar les llums de la ciutat

Si, aquesta nit. Ai, aquesta nit...
Ho tinc molt malament...

Potser l'hauria de trucar, però llavors ho sabrà...
Només vull conduir cap a la nit, i veure cap a on duu aquesta carretera

Ai, aquesta nit. Sí, aquesta nit...
Em sento dèbil

Ai, el desasossec que hi ha en mi no em fa cap bé
Se que relament hauria de quedar-me a casa aquesta nit, pero no crec que pugui

Aquesta nit no, aquesta nit no...
Ho tinc molt malament

Aquesta nit no... Aquesta nit no em trobaràs
Ho tinc molt malament


martes, 7 de septiembre de 2010

Tristor en tempura

Per què he d'estar sempre feliç, sempre alegre?  Si mostro signes de tristor, per què sempre diuen "vinga, aima't"! Deixeu que em recreï en la tristor, mirant fotos velles, bevent vi, escoltant cançons de fa temps o altres de noves que parlen de coses tristes, de coses que sento... Deixeu que em revolqui en la tristor, que m'arrebossi en la merda com un porc, com quan se m'enganxen els llençols, un matí de diumenge a ca'ls pares, i no puc llevar-me del llit.
Per favor, només una estoneta més...

lunes, 6 de septiembre de 2010

PEKIN NO ÉS SHANGHAI

10-8-2010


Estic al hall de l'alberg esperant que la ines baixi. 8 del matí i ja m'he fotut un cafè (exs, era soluble) uns dumplings (empanadillas, no de mostoles, sino de Pekín que couen en vaporeres superposades, al carrer, davant de la porta del local), una espècie de porra enorme que hem decidit batejar amb el nom de porra "nacho vidal", refregida amb oli utilitzat des que en Mao encara era viu, cosa important per a donar el gustet característic. I un bol de sopa amb una espècie de dumplings, tb.
Ja duem com a 3 dies a Pekin i ja han passat suficients coses com per explicar. D'entrada el jet lag ha fet que jo anés fins avui mort per la ciutat i demanant llit a totes hores a estar ara despert a les 7 del mati i la ines dormint que no pot més.


El divendres vam anar a la ciudad prohibida, que vist lo vist el nom em sembla una broma de mal gust PQ DEIXEN ENTRAR A TOTHOM. SABÍEM QUE A LA XINA HI HA 1300 MILIONS D'HABITANTS I QUE ELS AGRADA FER TURISME INTERN A L'ESTIU. PERO NINGÚ ENS VA DIR QUE ESTARIEN TOTS AHIR A LA PUTA CIUDAD PROHIBIDA A LA MATEIXA HORA QUE NOSALTRES. MILERS DE XINOS (I NO XINOS) FENT EL GUIRI PER ALLÍ. FENT-SE FOTOS TONTErieS (AL COSTAT DUN EDIFICI, D'UN BONSAI, D'UNA PAPERERA...).

ESCRIC EN MAJÚSCULES PQ SE M'HA ACTIVAT EL XINO A L'ORDINADOR I ES L'ÚNICA FORMA DE CONTINUAR

UN ALTRE TEMA PER A MEAR I NO ECHAR GOTA ES EL SISTEMA DE TRANSPORT DE PEKÍN. CONCRETAMENT EL TAXI. QUAN AGAFES UN TAXI A BCN, PER EX., COMPTES AMB QUE EL O LA TAXISTA PUGUI NO CONÈIXER EL CARRER, PUGUI NO ENTENDRE EL CATALÀ O INCLÚS EL CASTELLÀ... UN VA TREURE UNA LUPA PER MIRAR EL MAPA, UN ALTRE (AHIR NIT) SEMBLAVA QUE S'HAVIA PRES UN TRIPI I ES MIRAVA EL MAPA COM ALUCINAT, O CON SI ACABÉS D'ATERRAR A A PEKÍN. UN, EN VEURE QUE NO LI MOLAVA EL TRAJECTE QUE VOLÍEM, ENS VA FOTRE FORA SOTA PRETEXT DE QUE HAVIA DE MENJAR... UN ALTRE ENS VA FOTRE FORA I PUNTO (CABRONS).

TB HEM ANAT A LA GRAN MURALLA, PRIMERA EXPERIÈNCIA RELATIVAMENT SOLITARIA DEL VIATGE. AQUESTA GENT ES VA CURRAR UN MURAKO DE CENTS DE KILOMÈTRES PER EVITAR QUE PASSESSIN ELS MALEANTES I NO VA SERVIR DE GAIRE. QUINA PUTADA. ARA ELS SERVEIX PER GUANYAR-SE UNES PERRES AMB ELS GUIRIS. IMAGINEU-NOS A NOSATRES DOS I UN ARO A L'HORITZÓ, ARA HI ESTEM PASSANT. DES QUE VAM SORTIR DE PEKÍN FINS QUE VAM TORNAR VA SER UN CONSTANT PRENDRE'NS EL PEL.  AIXÒ SI, LA MURALLA MOLT MACA.

EL DIA ABANS VAM ANAR AL PALACIO DE VERANO. IRONICAMENT HI ANAVEN ELS EMPERADORS PER FUGIR DE LA CALOR DE LA CUIDAD PROHIBIDA (I MIRA QUE ELS CABRONS NO HAVIEN DE PATIR EL COLAPSE DE MILERS DE XINESOS A DINS). EL MÉS IRÒNIC ÉS QUE ALLÍ HI FOTIA UNA CHICHA DE CAL DEU I VAM SORTIR PER POTES. UNA ALTRA IRONIA: ENS VAM TORNAR A TROBAR A TOOOTS ELS XINESOS DE LA CIUDAD PROHIBIDA.

AVUI VENIM DE COMPRES,O SEA. AQUESTA GENT ESTÀ MÉS AL DIA DEL QUE PENSAVEM I TENEN COSES XULES, ALGUNES BARATES I ALTRES NO TANT. ENS HEM QUEDAT AMB LES GANES D'ENDURNOS BOTIGUES SENCERES PERO SIEMPRE NOS QUEDARÁ SHANGHAI. 

TEMA JALO, JA EN PARLAREM. PERO:

BIRRA DE 600 ML A 5 Y (UNS 0,70e)
CISTELLA DE DUMPLINGS 10 Y (1,20e)
BOL DE NOODLES 10 Y

TOT MOLT BO. NO HACE FALTA DECIR NADA MAS.

PER CERT, A QUI TOT AIXÒ LI SEMBLI UNA COLLONADA, EL TREC DE LA LLISTA I JA ESTA, OK?

SALUT!

ENS DIEM MANEL I INÉS

5-8-2010

Ens diem Manel i Ines aqui i a la Republica Popular de la Xina.
Son les 4,30  de la matinada i ara anem al canvi de guardia (o de torn, o a la jura de bandera d'algun xino) a la Plaça de Tiananmen. Ha sigut arribar i besar el Buda: birraca de 600 ml per 60 cnts d'€. Que no decaiga!
Seguirem informant 

jueves, 2 de septiembre de 2010

Wild Thing

No se enamore nunca de ninguna criatura salvaje, Mrs. Bell. Ésa fue la equivocación de Doc. Siempre se llevaba a casa seres salvajes. Halcones con el ala rota. Otra vez trajo un lince rojo con una pata fracturada. Pero no hay que entregarles el corazón a los seres salvajes: cuanto más se lo entregas, más fuertes se hacen. Hasta que se sienten suficientemente fuertes para huir al bosque. O subirse volando a un árbol. Y luego a otro árbol más alto. Y luego al cielo. Así terminará usted, Mrs. Bell, si se entrega a alguna criatura salvaje. Terminará con la mirada fija en el cielo.  
Breakfast at Tiffany's (Truman Capote) 













Hizo felices a todos los que le conocimos y su recuerdo es tocino graso.  
Con la cocina no se juega (David de Jorge)