Per què he d'estar sempre feliç, sempre alegre? Si mostro signes de tristor, per què sempre diuen "vinga, aima't"! Deixeu que em recreï en la tristor, mirant fotos velles, bevent vi, escoltant cançons de fa temps o altres de noves que parlen de coses tristes, de coses que sento... Deixeu que em revolqui en la tristor, que m'arrebossi en la merda com un porc, com quan se m'enganxen els llençols, un matí de diumenge a ca'ls pares, i no puc llevar-me del llit.
Per favor, només una estoneta més...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario