miércoles, 27 de octubre de 2010

QUIERO ESTAR MEJOR...

No volveré a correr el camino
Que con el tiempo lleve contigo
Y en ese bar en que quede dormido
No quiero recordarte ni encontrarte nunca mas oh no
Ahora quiero estar mejor
Recordarás el tiempo que a pasado
Y beberás al ver que has ganado
Y en tus novelas y personajes
No quiero que mi nombre aparezca nunca mas oh no
Ahora quiero estar mejor
Cuando te tengo que mirar
Lo hago con ojos de cristal
Cuando te tengo que tocar 
lo hago con manos de metal
cuando oscurezca en tu portal
y la mirada vuelva atrás
algunos ruidos te asustarán
y no habrá nadie a quien culpar
por un momento me sentí perdido
dando vueltas sin sentido
en un reloj sonaron ya las doce
y temo recordarte encontrarte una vez mas oh no
ahora quiero estar mejor.


domingo, 3 de octubre de 2010

Anys i Anys

Avui he entrat dos cops al pis i m'he trobat amb dues sorpreses, respectivament.

La primera ha estat al migdia, després de tornar de fer el vermut amb la Maria. La porta era oberta i tot regirat. L'ordinador no hiera, La pantalla tampoc. Ni la càmera de fotos... Curiosament el suposat lladre m'havia deixat una mpolla de vi Sud Africà com a agraïment. Evidentment un lladre no s'endú una càmera i deixa la bossa, no llença els pantalons pel terra i posa la làmpara a sobre dle sofà. Tampoc acostuma a deixar detalls d'agraïment. Els artífex, els colegues, eren al terrat de casa. M'havien fet una festa sorpresa.

La segona: recordeu el rellotge de tauleta de nit que em vaig quedar de la iaia? El tinc a sobre de l'equip de música i no funciona, però a vegades es desperta. Acabo de tornar de llenaçar les escombraries i, en entrar-hi, el rellotge no només funcionava sinó que l'alarma, d'aquelles de campana sorollosa, estava sonant.

No se quantes felicitacions i mostres d'afecte duc pels meus 30 anys, però aquestes dues d'avui han estat, si més no, intenses.



Gràcies a tots, els d'aqui i els d'allí.