domingo, 11 de diciembre de 2011

CAMARÓN

Señoras y señores sepan ustedes
señoras y señores sepan ustedes
la flor de la noche es para quien la merece

CAMARON-VOLANDO VOY

miércoles, 19 de enero de 2011

I abans què eres?

-Quant de temps has estat un home vermell?
-Uns quinze anys
-I abans que eres?
-Blau


BLUR-UNIVERSAL

viernes, 10 de diciembre de 2010

Follar

Jo: Hem quedat per correus a les 21,30, piquem algo, després copichelas por ahi... Recomanes algo?
Enric: Follar


(Conversa pel chat del facebook)


domingo, 14 de noviembre de 2010

Per Morir-se de Pena...

Creí morirme de pena cuando no querías verme,
creí morirme de pena... 
Y ahora bendigo mi suerte de no tenerte a mi vera,
de no tenerte a mi vera...


LOS PLANETAS - ATRAVESANDO LOS MONTES

jueves, 4 de noviembre de 2010

IMBÈCILS...

Todos los colectivos están formados por imbéciles en un porcentaje más o menos elevado. Cuanto más dogmáticos son los principios del colectivo (es decir, cuanto menos crítica sea capaz de asumir el colectivo) mayor será el porcentaje de imbéciles adoctrinados (ya que aquellas personas con capacidad crítica y valor para exponerla acaban siendo expulsadas). De ahí que los partidos políticos y las religiones congreguen a una inmensa mayoría de imbéciles y a una minoría de personas inteligentes. 


Josá A. Pérez (www.mimesacojea.com/search/label/EUSKADI)

miércoles, 27 de octubre de 2010

QUIERO ESTAR MEJOR...

No volveré a correr el camino
Que con el tiempo lleve contigo
Y en ese bar en que quede dormido
No quiero recordarte ni encontrarte nunca mas oh no
Ahora quiero estar mejor
Recordarás el tiempo que a pasado
Y beberás al ver que has ganado
Y en tus novelas y personajes
No quiero que mi nombre aparezca nunca mas oh no
Ahora quiero estar mejor
Cuando te tengo que mirar
Lo hago con ojos de cristal
Cuando te tengo que tocar 
lo hago con manos de metal
cuando oscurezca en tu portal
y la mirada vuelva atrás
algunos ruidos te asustarán
y no habrá nadie a quien culpar
por un momento me sentí perdido
dando vueltas sin sentido
en un reloj sonaron ya las doce
y temo recordarte encontrarte una vez mas oh no
ahora quiero estar mejor.


domingo, 3 de octubre de 2010

Anys i Anys

Avui he entrat dos cops al pis i m'he trobat amb dues sorpreses, respectivament.

La primera ha estat al migdia, després de tornar de fer el vermut amb la Maria. La porta era oberta i tot regirat. L'ordinador no hiera, La pantalla tampoc. Ni la càmera de fotos... Curiosament el suposat lladre m'havia deixat una mpolla de vi Sud Africà com a agraïment. Evidentment un lladre no s'endú una càmera i deixa la bossa, no llença els pantalons pel terra i posa la làmpara a sobre dle sofà. Tampoc acostuma a deixar detalls d'agraïment. Els artífex, els colegues, eren al terrat de casa. M'havien fet una festa sorpresa.

La segona: recordeu el rellotge de tauleta de nit que em vaig quedar de la iaia? El tinc a sobre de l'equip de música i no funciona, però a vegades es desperta. Acabo de tornar de llenaçar les escombraries i, en entrar-hi, el rellotge no només funcionava sinó que l'alarma, d'aquelles de campana sorollosa, estava sonant.

No se quantes felicitacions i mostres d'afecte duc pels meus 30 anys, però aquestes dues d'avui han estat, si més no, intenses.



Gràcies a tots, els d'aqui i els d'allí.