 La primera ha estat al migdia, després de tornar de fer el vermut amb la Maria. La porta era oberta i tot regirat. L'ordinador no hiera, La pantalla tampoc. Ni la càmera de fotos... Curiosament el suposat lladre m'havia deixat una mpolla de vi Sud Africà com a agraïment. Evidentment un lladre no s'endú una càmera i deixa la bossa, no llença els pantalons pel terra i posa la làmpara a sobre dle sofà. Tampoc acostuma a deixar detalls d'agraïment. Els artífex, els colegues, eren al terrat de casa. M'havien fet una festa sorpresa.
La primera ha estat al migdia, després de tornar de fer el vermut amb la Maria. La porta era oberta i tot regirat. L'ordinador no hiera, La pantalla tampoc. Ni la càmera de fotos... Curiosament el suposat lladre m'havia deixat una mpolla de vi Sud Africà com a agraïment. Evidentment un lladre no s'endú una càmera i deixa la bossa, no llença els pantalons pel terra i posa la làmpara a sobre dle sofà. Tampoc acostuma a deixar detalls d'agraïment. Els artífex, els colegues, eren al terrat de casa. M'havien fet una festa sorpresa.La segona: recordeu el rellotge de tauleta de nit que em vaig quedar de la iaia? El tinc a sobre de l'equip de música i no funciona, però a vegades es desperta. Acabo de tornar de llenaçar les escombraries i, en entrar-hi, el rellotge no només funcionava sinó que l'alarma, d'aquelles de campana sorollosa, estava sonant.
No se quantes felicitacions i mostres d'afecte duc pels meus 30 anys, però aquestes dues d'avui han estat, si més no, intenses.

Gràcies a tots, els d'aqui i els d'allí.

 
No hay comentarios:
Publicar un comentario