jueves, 25 de febrero de 2010

Quan M'he Despertat...

Quan m'he despertat m'he sentit bé per un moment. Després he recordat.

Campbell a Mad Men

jueves, 18 de febrero de 2010

Tota aquella energia...

Nos cuesta creer 
Que aún se puede volar

Yo estaré donde esté
Y tu sabes dónde encontrarme

Qué raro pensar
Que lo que siento por ti

Se desvanece
Y no volverá jamás

Yo quiero saber 
Donde va a parar
Toda esa energía...

domingo, 14 de febrero de 2010

Cap de Setmana...

Fin de semana sin novedades; duermo mucho. Me asombra tener sólo treinta años; me siento mucho más viejo.

Michel Houellebecq,  Ampliación del campo de batalla

miércoles, 10 de febrero de 2010

Els Nois No Ploren...

El Spotify és una gran cosa. És gratis i et permet escoltar allò que t'agrada. Puntualment, cercant, cercant, et fa topar amb coses com aquestes: una versió del Boys Don't Cry

Perquè els nois no ploren mai, mai, mai.

martes, 9 de febrero de 2010

Mai m'entero de res...

Tiraste una piedra en el agua 
Y vi como las olas se acercaban.

Pero nunca escucho, nunca atiendo 
Y nunca me entero de nada.

Agent Dunham (o el desig d'ésser superman)

L'agent Olivia Dunham no és una agent de l'FBI normal. Diguem-ne que te poders, habilitats especials que la fan sensible davant de fets en què la resta dels mortals i companys de feina no poden fer res. l'Agent Dunham és humil i accepta aquesta habilitat de forma senzilla i pràctica: és el destí i ha de posar aquestes virtuts al servei del Bé.
A tots ens agradaria poder ser com l'agent Dunham, tenir una habilitat especial per alguna cosa que meravellés a tothom i, més difícil encara, poder utilitzar-la amb humilitat i seny.
Les seves habilitats són del tipus escoltar els morts i captar allò qué ve de realitats paral.leles, etc.
A mi m'agradaria poder saber què pensa la gent, saber llegir entre línies quan hom diu alguna cosa i saber interpretar la gestualitat de les persones... Tenir allò que en diuen intel.ligència emocional. No per treure'n un profit interessat, sinó per estar a l'alçada de les circumstàncies, no ferir susceptibilitats, evitar que la gent s'allunyi de mi pensant aquest no s'entera de res... Si això no fos possible, m'agradaria tenir l'habilitat de saber demanar perdó i poder arreglar les coses entre nosaltres. 
Mentres, acceptem la nostra mediocritat i envegem i admirem aquelles petites virtuts dels altres encara que, en el fons, ells també envegen i admiren coses d'altres persones i han de conviue amb les seves pròpies misèries.

viernes, 5 de febrero de 2010

Si Tuviera los dientes...

Una penjada a un altre, caminant, amb una cervesa a la ma:
Si tuviera los dientes podría trabajar en la zapatería.

Carrer Carders, barri de la Ribera, Barcelona.

Es Como el Manel....

...Es como el Manel, que cuando está cansa, pero cuando no está se le echa en falta...

Ester, alumna meva del Centre Sant Jaume

jueves, 4 de febrero de 2010

CUINERS I LLADRES

Recordo la primera vegada que vaig veure aquesta película. No sabia a què anava, ni qui era en Greenaway, ni res de res... Em va semblar d'una brutalitat total i alhora una aproximació al fet de menjar, del sexe, d'allò escatològic i de la violència d'una sensibilitat única.

Aquest post bé podria anar al meu blog de gastronomia COMMEATNICATION, però em sembla prou adequada en quant a influència vital com per a què surti aquí. S'hi tracten tots els temes que he dit des d'una perspectiva que realment comparteixo. Tot es barreja, tot es relaciona: el sexe i allò escatològic, allò escatològic i el menjar, el menjar i el sexe, el sexe i la violència, el bé i el mal...  La línia que els separa és tan fina...

I la BANDA SONORA és fantàstica.