CUINERS I LLADRES

Recordo la primera vegada que vaig veure aquesta película. No sabia a què anava, ni qui era en Greenaway, ni res de res... Em va semblar d'una brutalitat total i alhora una aproximació al fet de menjar, del sexe, d'allò escatològic i de la violència d'una sensibilitat única.

Aquest post bé podria anar al meu blog de gastronomia COMMEATNICATION, però em sembla prou adequada en quant a influència vital com per a què surti aquí. S'hi tracten tots els temes que he dit des d'una perspectiva que realment comparteixo. Tot es barreja, tot es relaciona: el sexe i allò escatològic, allò escatològic i el menjar, el menjar i el sexe, el sexe i la violència, el bé i el mal...  La línia que els separa és tan fina...

I la BANDA SONORA és fantàstica.